He comprovat moltes vegades que els trucs de màgia encanten la mainada. Això fa que la màgia sigui una activitat perfecta per a entretenir els infants.
Tanmateix, el que potser no és tan evident és que la màgia també és un recurs meravellós per ensenyar.
Per això sempre afegeixo la màgia als meus espectacles infantils educatius.
Alguns trucs de magia són realment difícils i requereixen molta pràctica, i la veritat és que no són a l’abast de tothom.
Per sort, n’hi ha de molts altres que també són sorprenents i, alhora, són força senzills d’executar i a l’abast de qualsevol persona amb el desig d’aprendre’ls.
Si ets mestre o alguna altra mena d’educador, per què no consideres incorporar de tant en tant la màgia a la teva feina? Trencaràs amb la rutina de cada dia, els infants t’ho agrairan moltíssim i tu mateix tindràs una gran satisfacció.
I no menys important: a més de entretenir-los també els estaràs educant.
Com transformar trucs de màgia en eines educatives
El sistema és molt senzill.
El primer que has de fer és seleccionar un truc de màgia que t’agradi, o al menys que et cridi l’atenció.
Si no en coneixes cap, a internet pots trobar-ne un munt. Pots buscar, per exemple, “trucs de màgia fàcils” a Google.
Un cop que t’hagis decidit per un truc de màgia en concret, intenta imaginar-te com podries modificar la presentació original del truc per afegir-hi el concepte educatiu que vols treballar.
Assaja’l bé abans de presentar-lo… i ja pots donar els teus alumnes una sorpresa meravellosa!
Per fer-ho més clar et posaré un exemple de la meva experiència.
T’explicaré primer el truc original, i després com el vaig modificar per afegir-hi un missatge educatiu.
IMPORTANT
La màgia es bassa en el misteri i en el secret. Tots els trucs de màgia tenen el seu secret. Encara que hagis trobat l’explicació a internet o a un llibre, ara és el teu deure guardar aquest secret amb pany i clau i no revelar-lo a ningú.
El truc original
El truc original era així:
“El mag ensenya al públic un dau de fusta gros, i al costat hi posa un barret buit. Després tapa el dau amb una capseta. Al cap d’una estona, el mag aixeca la capseta i ensenya que el dau ja no hi és: el dau ha viatjat màgicament fins al barret!”
És un efecte màgic vistós i impressionant. De fet és un clàssic de la màgia del qual hi ha vàries versions, i que sempre deixa els infants bocabadats.
Com pot ser que un dau viatgi de manera invisible d’un lloc a l’altre? És incomprensible!
Malgrat això, aquest truc de màgia és relativament fàcil de fer. Només cal assajar-lo bé per fer els moviments amb seguretat.
Aquest truc sempre m’havia cridat l’atenció, així que un dia vaig anar al Rei de la Màgia i me’l vaig comprar.
Tanamateix, quan vaig tenir el dau màgic a casa em va semblar que no encaixava ben bé amb el meu estil.
Així que durant un temps vaig tenir el dau màgic agafant pols a un prestatge, sense saber que fer-ne i sense treure’n cap profit.
Fins que un dia, quan estava creant el meu espectacle d’educació viària, maldava per trobar una manera d’ensenyar els infants el risc de creuar el carrer sense mirar bé tots dos costats.
Aleshores vaig recordar el meu desaprofitat dau màgic, i se’m va acudir que potser el podia transformar d’alguna manera per adaptar-lo al missatge educatiu que volia transmetre.
A continuació t’explico com va quedar el truc amb la presentació original modificada i amb el missatge educatiu afegit.
El truc de màgia amb el missatge educatiu afegit
Ensenyo un gran dau de fusta als infants, i els dic que el dau representa els cotxes que hi ha al carrer.
Els ensenyo també una capseta buida de la mida del dau, i un barret de copa també buit. Deixo la capseta i el barret als extrems oposats de la taula.
Explico els nens que els cotxes (representats pel dau) poden venir d’un cantó del carrer (representat per la capseta) o bé de l’altre (representat pel barret).
La taula representa el carrer que hem de creuar.
Aleshores els dic el missatge educatiu que vull refermar amb aquest truc:
“És molt important que ens fixem bé de quin costat venen els cotxes abans de creuar el carrer, perquè els nostres ulls ens poden enganyar.”
I per demostrar-los que els nostres ulls a vegades ens enganyen, vaig ficant el dau alternadament al barret i a la capseta, i cada vegada demano els infants “de quin costat vénen ara els cotxes?”.
Els nens, sense equivocar-se mai, van indicant amb seguretat quan el dau és a la capseta, i quan hi és al barret.
Això fa que els infants es confiïn, justament com quan travessen el carrer sense parar atenció, confiats que no ve cap cotxe.
Finalment, poso clarament el dau sota la capseta. Els nens estan convençudíssims que ara els cotxes vindran del costat representat per la capseta, com sempre…
Però resulta que aquest cop no és així.
Per a sorpresa de la mainada, mostro que la capseta està buida. Lentament trec el dau del barret.
Els cotxes venien de l’altre costat: haguéssim tingut un accident!
Això els impacta molt, i solen exclamar: “és màgia!”. Aleshores els dic que no, que no és màgia, sinó que “de vegades els nostres ulls ens poden…” i ells completen la frase: “…enganyar!“.
“Això mateix! Per aquest motiu és tan important que, abans de creuar el carrer, ens fixem molt bé que no vingui cap cotxe d’aquest costat, ni tampoc…” i ells acaben: “…de l’altre costat!”.
D’aquesta manera tan senzilla pots afegir un missatge educatiu als trucs de màgia que més t’agradin.
