Celebrar a casa una festa infantil d’aniversari pot ser una bonica experiència. Molts pares, però, quan hi pensen, s’estressen força amb la idea de tenir deu o vint menuts corrents amunt i avall per casa seva.
Si aquest és el teu cas, per a la teva tranquil·litat et proposo dues regles d’or molt senzilles.
Primera regla d’or: estructura bé la festa d’aniversari
Considerem, per exemple, les festes infantils d’aniversari, que poden durar ben bé dues hores o més. En lloc de ser dues hores de “campi qui pugui”, pots donar a la teva festa una senzilla estructura.
Et suggereixo que divideixis la festa d’aniversari en tres “actes”, com a les obres de teatre clàssiques: introducció, nus i desenllaç.
1. Introducció
La introducció (primer acte) és l’arribada dels infants, i pot durar uns trenta minuts: la mainada arribarà (tard, no cal que pateixis), i espontàniament començarà a jugar.
Fins aquí no hauries de tenir grans problemes, perquè els petits ja s’organitzaran bé més o menys sols.
Però, ai, veuràs que la quitxalla de mica en mica es va engrescant, i això et portarà al segon acte: el nus.
2. El nus
El nus és el moll de l’os de la festa, i pot durar una hora o més.
Com al teatre, el segon acte és el moment crucial.
Als pares que contracten els meus serveis, és aquí quan els recomano de representar alguna de les meves animacions infantils, perquè (1) ja solen haver arribat tots els infants, i (2) la mainada està activa però no incontrolable… encara.
En aquest sentit, un espectacle infantil pot ajudar a mantenir la festa ben estructurada, ja que “omple” amb un espectacle el període de temps crític que correspon al nus.
Ara bé, no necessàriament has de contractar una actuació per tal que la teva festa no esdevingui una disbauxa.
Et podria funcionar també, per exemple, organitzar una sèrie d’activitats i jocs que mantinguin entretinguda la canalla.
En qualsevol cas, en la meva opinió és recomanable que les activitats del nus estiguin guiades, o almenys supervisades, per algun adult.
3. El desenllaç
I, per últim, el desenllaç. Pot durar uns quaranta-cinc minuts o més: bufar les espelmes, repartir els regals i jugar una mica amb les flamants joguines.
Els nens de mica en mica aniran marxant…
Uf!
(Hi ha un quart acte molt feixuc que consisteix a recollir, netejar i endreçar-ho tot, però val més que no hi pensis… o mai faràs la festa!)
Segona regla d’or: compte amb el sucre!
Aquest petit detall sovint passa desapercebut a la majoria de festes infantils: les coles, les llaminadures i els pastissos estan plens de sucre.
Això provoca un efecte estimulant en els infants: el sucre els dona més ganes de córrer, de saltar, de xisclar i de gronxar-se de les cortines de casa teva.
Així doncs, sempre és millor deixar els aliments rics en sucre més aviat per al desenllaç que no pas per a la introducció o el nus.
(Si els vols donar algun refrigeri abans del desenllaç, en lloc de cola i llesques de pa untades amb xocolata els podries oferir, per exemple, suc sense sucre afegit i entrepans de formatge.)
Espero que aquestes idees et siguin d’utilitat.
