Qui és en Ruskus?

T’explico d’on he sortit en deu punts

Dibuix de Ruskus Patruskus, el Trenet Xumet i un titella

1

Tot i que em diuen Ruskus a tort i a dret, en realitat no em dic així. El meu nom real és Leo Kálnay.

2

El meu pare era físic i la meva mare matemàtica. Crec que d’aquí em ve la fascinació per la ciència i la tecnologia.

3

De petit, a la meva família es barrejaven molts països: la mare era catalana; el pare, argentí; els avis de Catalunya, Hongria i Polònia; el meu germà va néixer al Brasil, jo mateix al Perú, i vivíem a Veneçuela.

4

Als 24 anys em vaig establir a Catalunya i vaig conèixer una noia fantàstica, la Sagra. Actualment vivim a Hostalric amb els nostres dos fills, la Júlia i en Pau.

5

Les dues coses que més m’estimo del món són la meva família i el meu ofici. No podria viure fent una feina que no m’agradés a canvi d’una nòmina.

6

També m’estimo el català, i m’amoïna veure que cada cop es parla menys entre els nens i joves.

7

Vull que Catalunya esdevingui aviat una república independent i avançada. Quan anem tots a una som invencibles, com els gals de l’Astèrix.

8

M’engresca la gent que lluita i s’arrisca per aconseguir els seus somnis, i que fa servir la imaginació per crear amb il·lusió.

9

Penso que si tinguéssim interioritzat que quan ens morim no ens enduem res, viuríem de manera molt diferent.

10

Quan era petit somiava que de gran seria inventor, constructor de cotxes, agent secret i conductor d’autobusos, entre mil coses més… però mai que seria pallasso!

En Leo amb la Júlia i en Pau abans d'una funció

Per què soc pallasso

Quan tenia vint anys em vaig enamorar del teatre, i vaig decidir que seria actor. Vaig estudiar art dramàtic, i durant un temps vaig anar fent esporàdicament algun que altre personatge.

Va arribar un moment que em vaig sentir estancat: no m’hi acabava de sentir còmode, fent d’actor. A sobre, necessitava diners, i el teatre no me’n donava gens. La Sagra em va donar un cop de mà, i tots dos vam començar a fer animacions infantils disfressats de pallassos.

Tot i que no en sabíem un borrall, em vaig adonar que gaudia molt més fent allò que no pas fent teatre. A més, per primer cop guanyava diners amb una feina creativa i divertida. Què més podia demanar?

Vaig començar a investigar i a aprendre sobre clown, circ, màgia i titelles. L’any 2000 vaig tenir una experiència molt enriquidora a Guatemala i Kosovo amb els Pallassos sense Fronteres, i em vaig adonar de l’enorme potencial de l’art del pallasso.

Alguna cosa va fer “clic” dins meu, i vaig decidir canviar de somni. Ja no seria actor: seria pallasso! Però tenia molt poca experiència, em sentia molt insegur i no sabia per on començar.

Amb el cap ple de pardals vaig marxar a Madrid. Hi vaig tenir un cop de sort, i una companyia que feia espectacles en anglès a les escoles em va donar feina. Gràcies a això, per primer cop vaig poder portar a la pràctica moltes idees que tenia al cap, i vaig anar agafant confiança en mi mateix; començava a esbossar el meu personatge i el meu primer espectacle.

De tornada a Catalunya, vaig actuar al carrer durant un temps, fins que em vaig sentir prou valent com per dedicar-me professionalment a aquest ofici. Ja ho tenia tot: un mínim d’experiència, un personatge i un primer espectacle. Fins i tot m’havia donat d’alta a Hisenda i la Seguretat Social.

Només em faltava una cosa: un nom artístic. Cap no m’agradava, fins que un dia, en un rampell d’inspiració, la Sagra va dir:

─Ruskus Patruskus.

I així, des de 2002 fins al dia d’avui.

Sessions addicionals sense cost per a grups bombolla

X