Sobre mi

 

La meva família
De vacances amb la meva família.

Tot i que molta gent em diu Ruskus, en realitat no em dic així.

El meu nom real és Leo Kálnay.

Et faig 5 cèntims de qui sóc i d’on he sortit.

 

Qui sóc en 7 punts

 

  1. Vaig viure a Veneçuela fins als 24 anys, i des d’aleshores visc a Catalunya. Actualment resideixo a Hostalric amb la Sagra i els nostres dos fills, en Pau i la Júlia.
  2. El meu pare era físic i la meva mare matemàtica. Crec que d’aquí em ve la fascinació per la ciència i la tecnologia.
  3. Ser papa m’ha fet menys egoista i millor pallasso.
  4. M’agrada la gent que lluita i s’arrisca per aconseguir els seus somnis, i que fa servir la imaginació per crear amb il·lusió.
  5. Em moriria de tristor si fes una feina que no m’agradés, només per la seguretat de tenir una nòmina.
  6. Crec que si realment fóssim conscients que un dia ens morirem, viuríem de manera molt diferent.
  7. Quan era petit vaig somiar que de gran seria inventor, constructor de cotxes, agent secret i conductor d’autobusos, entre mil coses més… però mai que seria pallasso!
Ruskus Patruskus a LinkedInCurrículum, estudis i experiència professional: ho trobaràs tot ben detallat al meu perfil de LinkedIn.

 

Com va néixer Ruskus Patruskus

 

Ruskus PatruskusQuan tenia vint anys em vaig enamorar del teatre.

Vaig estudiar art dramàtic durant tres anys, i durant un temps vaig anar fent esporàdicament algun que altre personatge.

Va arribar un moment que vaig necessitar diners, i el teatre no me’n donava gens. Així que la Sagra i jo ens vam disfressar de pallassos i vam començar a animar comunions i festes d’aniversari… sense tenir-ne ni idea de l’ofici.

Això em va obrir els ulls.

Vaig ser sincer amb mi mateix. Em vaig adonar que gaudia molt més fent això que no pas fent teatre.

A més, guanyava diners amb una feina creativa i divertida. Què més podia demanar?

Vaig descobrir el clown, el circ, la màgia, els titelles… Vaig començar a investigar i a aprendre.

L’any 2000 vaig tenir un parell d’experiències molt enriquidores a Guatemala i a Kosovo amb els Pallassos sense Fronteres. Aleshores vaig veure treballar de prop clowns de debò, i em vaig adonar de l’enorme potencial de l’art del clown.

Després vaig marxar a Madrid i vaig treballar amb una companyia que feia espectacles en anglès per a les escoles. Això em va permetre posar a la pràctica moltes idees que tenia al cap, i vaig començar a esbossar el meu personatge i el meu primer espectacle.

Quan vaig tornar a Catalunya vaig fer espectacles al carrer durant un temps, fins que em vaig sentir prou valent com per dedicar-m’hi de debò a aquesta profesió. Ja ho tenia tot! Un mínim d’experiència, un personatge, un primer espectacle, fins i tot l’alta a Hisenda i a la Seguretat Social…

Només em faltava una cosa.

El nom.

Cap no m’agradava! Fins que un dia, en un rampell d’inspiració, a la Sagra se li va acudir:

Ruskus Patruskus

I així, des de 2002 fins al dia d’avui. 😀