Més enllà de l’educació viària
Una manera lúdica i original d’ensenyar mobilitat sostenible, reciclatge i civisme als infants d’infantil i cicle inicial mitjançant el teatre, la màgia i els titelles
El concepte tradicional d’educació viària ha evolucionat. Avui dia, els nostres carrers estan plens de nous reptes: bicicletes, patinets elèctrics silenciosos i una necessitat creixent de pacificar l’entorn urbà amb mobilitat segura i sostenible. Per això, hem d’ensenyar als infants, des de ben petits, a moure’s per la ciutat d’una manera no només prudent, sinó també cívica i respectuosa amb el medi ambient.
Traspatràs és una obra didàctica adreçada a l’educació Infantil i el cicle inicial que fa més de dues dècades que triomfa a les campanyes escolars de les policies locals de tot Catalunya, especialment durant la Setmana Europea de la Mobilitat, adaptant-se contínuament a la realitat dels nostres carrers.
Durant 45 minuts, el despistat professor Patruskus i el seu amic, el gall Pipo Corocó, fan servir l’humor del clown, la participació i la màgia per refermar els conceptes clau de mobilitat sostenible, civisme, reciclatge i prevenció.
Mobilitat segura, clown i participació
Traspatràs se sustenta en dos pilars fonamentals: el clown per transmetre missatges educatius, i la participació per ajudar els infants a assimilar-los.
1. El poder del pallasso
L’humor fa entrar la ment en un estat d’ànim positiu que predisposa a aprendre. En canvi, els discursos basats en la por i la preocupació tanquen la ment i són contraproduents, especialment amb infants petits. El personatge del pallasso personifica l’humor i té, a més, l’avantatge que és polifacètic: tan aviat fa riure amb el seu fer maldestre com fa trucs de màgia, toca la concertina o s’enfada amb un titella: és el missatge ideal per connectar amb els infants de 3 a 7 anys.
Un exemple pràctic: l’ús del casc
L’obra Traspatràs fa molt d’èmfasi en la importància del casc, ja que no portar-lo pot tenir conseqüències terribles en cas d’accident: lesions irreversibles, dany cerebral greu o, fins i tot, conseqüències fatals.
És fonamental, doncs, que la mainada assimili profundament que cal portar casc quan anem en bici, patinet o monopatí.
Però, com ho aconseguim? Amb els infants petits no es poden fer servir mètodes basats en la por —com sí que es fa de vegades a la secundària—, com ara ensenyar-los fotos d’accidents de trànsit o relats colpidors de persones que hi han sobreviscut amb greus seqüeles.
La solució de Traspatràs: el professor Patruskus fa servir un ou, que representa el nostre cap. Com que és un pallasso maldestre, el treu de l’ouera (que era la seva protecció, el seu casc) i se li trenca sense voler —cosa que als nens els fa sempre molta gràcia. Aquest petit “accident” emfatitza com estava de desprotegit l’ou fora de l’ouera, i què li podria passar al nostre cap si mai tinguéssim un accident i no portéssim casc.
Però tot acaba bé: gràcies als encanteris d’un infant assistent, l’ou es recompon màgicament… però ara porta un petit casc posat!

2. La participació: els vailets pugen a escena
Una cosa que crida l’atenció de Traspatràs és el seu gran nivell de participació. De principi a fi, nens i nenes interpreten tota mena de personatges: un pirata despistat, un mag, un vianant amb un gosset, un conductor imprudent i, fins i tot, els llums d’un semàfor!
També participen des de la platea: contínuament intervenen, contesten preguntes i diuen que en pensen; fan les onades de la mar amb els braços o repeteixen les paraules màgiques de la prevenció:
Si pensem amb seguretat
tindrem un bon resultat!
Per què? És molt diferent veure una obra assegut passivament a la butaca que prendre-hi part activament. La pedagogia ens diu que recordem molt més allò que fem i diem que no pas allò que només sentim. A Traspatràs, trencar la quarta paret manté l’atenció dels infants al màxim. En transformar el civisme, la seguretat viària i el reciclatge en un joc compartit, aconseguim que interioritzin els valors d’una manera profunda, vivencial i, sobretot, molt divertida.
Què aprenen els infants durant l’espectacle?
Tot i el seu embolcall còmic, Traspatràs s’ocupa de quatre temes fonamentals per a la formació cívica dels infants:
1. Mobilitat segura
Durant l’obra es tracten diversos temes relacionats amb la mobilitat. L’èmfasi més gran es posa en la importància vital del casc, com ja s’ha explicat, i en com travessar el carrer amb seguretat, ja que això és fonamental per reforçar el concepte dels camins escolars segurs en un entorn on conviuen vehicles de combustió amb d’altres silenciosos com patinets elèctrics, cotxes elèctrics i bicicletes.
Mitjançant la globoflèxia, la ventrilòquia i el teatre participatiu (on tres “semaforers” fan un semàfor vivent), s’hi treballa l’autoprotecció sobre rodes: el respecte als senyals de trànsit i la importància dels sistemes de retenció i cinturons als vehicles.
2. Sostenibilitat i reciclatge
El reciclatge i la classificació correcta de les deixalles és un dels grans reptes pendents de la societat. Tot i els nous mètodes de recollida, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents amb app, encara hi ha molta feina a fer per conscienciar sobre la importància de separar correctament els residus.
Per això, és fonamental incidir en la cura de l’entorn. En una escena molt divertida, el professor Patruskus recull les escombraries i les llença a una bossa, sense adonar-se que la bossa té un forat i tornen a caure a terra: “Ho veieu? Això mateix és el que passa quan no reciclem. La brossa no es reaprofita, sinó que es queda anys i panys a l’abocador, contaminant el planeta!”
3. Civisme i convivència
El respecte per l’espai públic és essencial per viure en societat, i això inclou el comportament responsable amb els animals domèstics. A Traspatràs, aquest valor es treballa de manera visual i còmica combinant la globoflèxia, el clown i la participació.
Un exemple pràctic: el gosset invisible
El professor Patruskus apareix a escena passejant un gosset peculiar: és invisible! (Només en veiem la corretja, feta amb un globus de globoflèxia.) Un infant del públic puja a l’escenari per posar-se en la pell de l’amo de la mascota. Després d’una estona de gags molt divertits, el professor s’adona que el gos ha deixat un “regalet” a terra. Tot d’una, amb un xiulet crida l’infant i, només amb mímica, li demana: “Què n’hem de fer, d’això?”
Per resoldre la situació, el pallasso treu una bossa, fa la pantomima d’agafar la caca, gira la bossa del revés i la dona al nen qui, triomfant, la llença al cubell d’escombraries. Així, mitjançant el joc i les rialles, el missatge arriba de manera directa i perdurable: estimar i tenir cura de les nostres mascotes també vol dir responsabilitzar-nos de mantenir nets els carrers de tothom.

4. Autoprotecció i prevenció d’accidents
La prevenció d’accidents és el fil conductor que travessa tota l’obra, amb la intenció de fomentar una actitud d’autoprotecció i alerta.
Així, conceptes com l’ús del cinturó de seguretat (il·lustrat amb divertits globus de globoflèxia), el respecte pels semàfors o l’ús indispensable del casc, s’entrellacen amb aprenentatges més profunds sobre com percebem l’entorn. Un dels moments clau de l’espectacle és quan, amb un truc de màgia, es fa veure als infants que els nostres sentits ens poden enganyar a l’hora de travessar la calçada: ens pot semblar que el carrer és buit i no ve cap vehicle, però la realitat pot ser que no el sentim perquè és elèctric, o que no el veiem perquè sigui en un angle mort.
Així, Traspatràs ensenya a la mainada a no refiar-se de les aparences, a mantenir una actitud tranquil·la però alerta i, en definitiva, a fer que la prevenció esdevingui un hàbit.
Més de dues dècades gaudint amb la prevenció, el civisme i el reciclatge
Participatiu
Va ser un espectacle en què va fer col·laborar molt els nens i, tot i que érem més de 200, va ser genial.
– Vicenç, Policia Local de Vilassar de Dalt
Lúdic
Crec que s’expliquen conceptes molt importants de forma molt lúdica.
– Neus P., Biblioteca Modest Salse i Camarasa (Hostalric)
Didàctic
Una sessió molt didàctica i divertida. Els més petits s’ho passen d’allò més bé!
– Angi G., Biblioteca de les Franqueses del Vallès

