La ciència es basa en l’observació, i els nens són uns observadors meravellosos. Sovint els crida l’atenció algunes coses que als adults ens passen desapercebudes.
Et posaré un exemple.
Un dia de tardor d’uns anys enrere, quan el meu fill Pau encara no havia fet tres anys, ell i jo caminàvem cap a la llar d’infants. En Pau es va aturar per buscar uns quants caragols. El temps era humit, i els vam trobar amb facilitat entre les herbes.
Li va fer molta il·lusió agafar-los ell mateix amb els seus ditets per portar-los a la seva mestra.
Una observació interessant
Mesos després, a l’estiu, vam tornar a passar pel mateix camí. Feia molta calor.
En Pau va mirar el lloc on mesos abans havia collit els caragols i va veure que ja no n’hi havia. “Papa, perquè ara ja no hi ha caragols?”, em va demanar. “Perquè fa molta calor”, li vaig contestar mig distret, concentrat en els meus pensaments.
“I on són els caragols quan fa molta calor?”, va insistir en Pau.
Em vaig aturar, el vaig mirar i li vaig somriure. Jo mai m’havia demanat on se n’anaven els caragols quan feia molta calor.
Se’n van a un lloc més humit? Es fiquen sota terra? Hivernen?
O potser simplement es moren?
Aleshores en Pau era un nen molt petit. Tanmateix, va fer el primer que hagués fet qualsevol científic: una observació, seguida d’una pregunta.
Aquest és, en efecte, el primer pas del mètode científic.
Apropar la ciència als infants
El punt de l’anècdota d’en Pau i els caragols és que, en la meva opinió, l’essència del mètode científic no és tan diferent de la forma de ser dels nens.
La canalla i el pensament científic s’alimenten de la mateixa arrel: la curiositat.
Fa uns anys se’m va acudir que un espectacle infantil de clown podia ser una gran manera d’engrescar els infants envers la ciència. Això em va motivar a crear l’espectacle infantil Missió Setciències.
L’obra és una aventura espacial molt divertida interpretada per una mena de “detectiu científic”.
La seva missió consisteix a trobar un parell d’extraterrestres amagats a un planeta misteriós.
Per aconseguir-ho els infants han de seguir els tres passos bàsics del mètode científic: (1) observació i pregunta, (2) formulació d’una hipòtesi, i (3) comprovació experimental.
La resposta dels infants a aquest espectacle científic va ser fantàstica, i es van sentir plenament identificats amb aquell detectiu científic tan curiós i observador!
I què passa amb els caragols?
I tornant al començament: on se’n van els caragols a l’estiu?
La resposta és molt interessant i la vaig trobar a la Viquipèdia: quan fa molta calor i poca humitat, els caragols busquen llocs d’ombra entre les fulles, o bé pugen al damunt d’arbres i pals.
Aleshores entren en una mena de letargia anomenada estivació: per no deshidratar-se, baixen el ritme del seu metabolisme i segellen l’obertura de la closca amb una membrana, i així resisteixen fins que no arriben temps millors.
En aquest sentit, tots som una mica caragols.
